NOTICIAS

"La salut pública que no va poder ser"

 

 Josep Bernabeu Mestre

 

En un moment com el que estem vivint, avui 14 d’abril, dia de la Republica, no he pogut deixar de recordar ‘aquella Salut Publica que haguera pogut ser i no va ser’ que comportava la reforma sanitària republicana. El final de la guerra civil i la instauració de la dictadura franquista va entrebancar un projecte modernitzador que cercava aconseguir un model d’assistència mèdica col.lectivitzada, on la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut anaven a jugar un paper fonamental. Va ser en aquells anys quan es va reformar el Servei Epidemiològic Central i es van sentar les bases de la moderna epidemiologia en l’Aadministració sanitària espanyola. Com recordava el sanitari republicà Antonio Ortiz de Landazuri al definir “la funció epidemiològica moderna”: la epidemiologia tenia, entre altres funcions, l’estudi de les causes, formes de propagació i dels mitjans de lluita contra les malalties infecto-contagioses o transmissibles. El franquisme va suposar un pas endarrere. Les polítiques sanitàries marginaren la medicina preventiva i la salut pública, en detriment d’un model d’assistència mèdica que prioritzava l’atenció a la malaltia. Amb l’arribada de la Democràcia es van prodir avanços significatius en matèria sanitària i també a l’àmbit de l’eoidemiologia i la salut publica, encara que insuficients, com s’està posant de manifest en la gestió de l’actual pandèmia i la no sempre necessària influència que tindrien que tenir en les decisions polítiques. Estaria be, que ara que tindrem que repensar, si o si, el nostre Sistema de Salut i el paper que li pertoca a la Salut Publica, recuperarem l’esperit d’aquell moviment polític i social que va permetre suscitar el consens majoritari de canvi que va acompanyar l’arribada de la Segona Republica.

Altres activitats de la Càtedra Carmencita